Anàlisi del joc "Tetris"

El joc que hem decidit treballar és el famós joc del Tetris.

Tetris és un videojoc de tipus trencaclosques inventat per l'enginyer informàtic rus Alexei Pazhitnov l'any 1985. Pazhitnov es va inspirar en un joc molt conegut i tradicional a Rússia anomenat Pentaminó, d'origen àrab.

El joc consisteix en què unes peces bidimensionals de quatre blocs en diferents disposicions cauen des de la part superior de la pantalla i el jugador no pot impedir aquesta caiguda però pot decidir el lloc on caurà la peça i la seva rotació en 0º, 90º, 180º o 270º. Quan una línia horitzontal es completa, aquesta línia desapareix i totes les peces que estan a sobre descendeixen una posició, alliberant així espai de joc i, per tant, facilitant la tasca de situar noves peces. La caiguda dels blocs s'accelera de forma constant i el joc s'acaba quan les peces s'amunteguen fins sortir de l’àrea de joc.

Quant als aspectes estètics, el Tetris està format per set peces diferents que canvien de color, però no de forma (des dels inicis del joc s’han mantingut les mateixes formes). Tot i així, cal dir que, en versions més modernes, s’han afegit formes suplementàries i peces tridimensionals. A més a més, per donar més emoció a la partida, mentre juguem sona  una melodia que, amb el pas dels anys, ha anat adquirint molt reconeixement. Us sona?  

http://www.youtube.com/watch?v=5SDAZRNupPU

Els recursos educatius multimèdia són materials que integren diversos elements textuals (seqüencials i hipertextuals) i audiovisuals que poden resultar útils en contextos educatius. Amb aquest joc, els nois aprenen a encaixar les peces al lloc més adient o a girar-les per aconseguir encabir-les a l’espai disponible. Així, mentre juguen i es diverteixen, s’estan desenvolupant les seves capacitats cognitives, és a dir, aprenen a processar informació a partir de la percepció i el coneixement adquirit o l’experiència. Aquest joc és  adequat per a treballar-lo, sobretot, en el camp de l’educació visual i plàstica o de les matemàtiques, en concret, l’àmbit de la geometria.

Els destinataris poden ser diversos, ja que no és un joc únicament adreçat a un interval concret d’edats, sinó que avarca totes les edats; des dels 3 anys, aproximadament, fins a l’edat que es conservi l’agilitat mental.

Els aspectes que més ens han cridat l’atenció sobre aquest joc són els següents:

-Ajuda a la reflexió sobre la pròpia acció, ja que fa que el jugador s’adoni de manera instantània  dels errors que comet i, així, no torni a repetir-los la propera partida. En el joc, la gravetat de les conseqüències que els errors o els fracassos comporten es troba atenuada. (Bruner 1997: 98).

-Si el Tetris el trobem en línia, els usuaris interaccionaran els uns amb els altres , tot constituint un acte social.

Si  introduíssim aquest material en el context educatiu, escolliríem nois i noies que estiguessin cursant Cicle Inicial d’Educació Primària.

Com ja sabem, els jocs no només motiven, sinó que a través del joc es pot aprendre, es poden desenvolupar destreses, habilitats i estratègies. Aleshores, aprofitaríem aquests aspectes psicològics, com són la diversió i la motivació, per canalitzar-los cap a un aprenentatge més assequible i durador.

L’entorn que creiem més adient per a presentar-lo són les matemàtiques, en concret, la geometria. A l’hora d’introduir  les diferents formes geomètriques que existeixen, destinaríem una sessió o dues a què els nois experimentessin amb aquest joc i es familiaritzessin amb aquestes. A més a més, també ens servirà per què els nois tinguin una millor percepció de l’espai i guanyin destresa i agilitat en els diferents aspectes de la vida.

Al començar aquesta sessió, primer de tot, el docent portaria unes cartolines amb les diferents peces i les faria encaixar als seus alumnes en un quadrat, per tal de què comencessin a aprendre la dinàmica del joc. Seguidament, anirien a l’aula d’informàtica del centre educatiu i jugarien amb l’ordinador, fent que la complicació del joc anés augmentant progressivament. Com a incentiu, podríem proposar una petita competició entre ells, en la qual els tres finalistes de la partida serien recompensats amb la tria dels càrrecs que volguessin realitzar durant la setmana (esborrar la pissarra,  obrir i tancar la porta, regar les plantes, donar de menjar a la mascota de la classe...). 

No creiem que sorgeixin gaires problemes ideològics, ja que el joc és molt neutre; no té intencions moralitzadores, no hi ha personatges, no és violent... Tot i així, pot haver-hi problemes pel què fa a la competitivitat entre els alumnes i la manera de solucionar-los serà retirant les recompenses.

 En el cas de què els infants no puguin pujar de nivell o trobin el joc massa dificultós o monòton, es poden arribar a avorrir. Si percebéssim que això està ocorrent a les nostres aules, canviaríem la dinàmica de la sessió i buscaríem altres jocs alternatius més senzills.

AUTORES: Luz Jiménez Carmona

            Cristina Díaz Ortiz