ANÀLISI D’UN VÍDEO/IMATGE

ANUNCI PUBLICITARI “Gillete”: http://www.youtube.com/watch?v=EPWkl1i03bc

Creat el 20/12/2008

Pel què fa a la lectura denotativa del vídeo, el missatge que transmet està construït combinant text, dibuixos animats i música de fons per a fer-lo més atractiu pels espectadors. A més a més, se’ns explica una mena d’història o conte, extrapolable a totes les famílies; una parella tenen un criatura i, des d’aleshores, la mare està tot el dia pendent d’aquesta, donant-li petons, agafant-la a coll, fent-li carícies... El nadó es burla del pare perquè tota l’atenció és per a ell. Fins que un dia, tot llegint el diari, el pare veu l’anunci de les fulles d’afaitar Gillete, el lema del qual és “Your skin as soft as a baby” (la teva pell tan suau com la d’un nadó). El pare comença a utilitzar aquestes fulles i, tot seguit, la mare torna a prestar-li l’atenció que abans donava al nadó. Finalment, l’anunci s’acaba amb la lluita entre nadó i pare pels petons de la mare, cosa que dóna peu al nou lema de les fulles d’afaitar; “Fight for kisses” (lluita pels petons).

Per tant, s’utilitza un pla narratiu on els personatges principals (pare, fill i mare) es veuen sencers i es mostren perfectament les accions que realitzen cadascun, però també tenen cert valor descriptiu; veiem la casa, el comportament dels personatges, les activitats que duen a terme, etc.

Els personatges són dibuixos, en concret, una família de tres membres; pare,mare i fill. Els fets ocorren en un lloc quotidià i aquesta família podria ser una família qualsevol, ja que realitzen les activitats corrents que caracteritzen a les famílies; el pare llegeix el diari, la mare cuida del seu nadó... Fins que sorgeix aquesta rivalitat entre pare i fill que protagonitza l’anunci.

Aquest spot podria classificar-se en el gènere de dibuixos animats, o bé, de comèdia, ja que presenta trets característics dels dos tipus. És subrrealista, tot i que ens presenta un trastorn descobert per Freud (psicoanalista i metge del s.XX) que molts experts, encara avui, creuen que es dóna en la primera infància dels nadons.

L’angulació de la càmera varia al llarg del curtmetratge. Al principi, veiem al nadó en una angulació mitja, tot i que, es combina el pla mig llarg quan es vol donar èmfasi a les activitats que el nen fa o a les estones que està amb la mare, i el un pla mig curt per donar-li èmfasi a la seva mirada, que expressa odi i rivalitat cap al pare.

Quan s’enfoca al nadó s’utilitzen plans curts i quan aquest està amb la mare també, deixant en un tercer pla al pare i amb un angle picat per mostrar la seva indefensió davant del que està presenciant. En canvi, quan el pare descobreix l’anunci de Gillete, canvien els plans i la importància passa a ser seva. Aleshores, se’l grava en un primer pla i amb una angulació mitja mentre s’afaita i es dona petons amb la mare. Quan el nadó veu que el pare li està prenent l’atenció de la mare, és ell el que es veu en un angle picat i la seva expressió facial ens suggereix tristesa, però alhora, set de venjança. A la part final de l’spot, el nadó i els seus entrenaments tornen a se els protagonistes i tornen a estar en un angulació mitja. Per tant, veiem com s’utilitzen els plans curts sempre per donar èmfasi i destacar l’expressió facial del personatge que està gelós del seu rival; ja sigui el pare o el fill, depenent de la situació.

Aquest anunci va dirigit, en especial, als pares de família, ja que són els que utilitzen les fulles d’afaitar. Tot i això, és un anunci graciós i divertit que capta l’atenció de tota mena d’espectadors.

Per a ser un anunci és bastant llarg, però com ja hem dit anteriorment, ens estan intentant narrar una història i, per a poder entendre-la sense problemes, no es pot retallar el temps de duració. Del cas contrari, no captaríem l’essència de l’spot.

Centrant-nos ara en l’anàlisi connotatiu del vídeo, veiem que aquest spot juga amb el mite de El Complex d’Èdip, el qual consisteix en l’amor del fill pel progenitor de sexe oposat i el sentiment d’odi cap al progenitor del mateix sexe. D’aquí sorgeix aquesta competitivitat entre els dos, amb la que juga l’anunci . El pare, quan veu l’anunci de les fulles d’afaitar, veu en ell la seva salvació, ja que pensa que si la seva pell es torna tan suau com la del nadó, la mare estarà més per ell. El nadó, al veure que l’atenció de la mare s’està desviant cap al pare, comença a entrenar-se encara més durament fins que, quan ja està suficientment preparat, lluita amb el pare. Quan el fill entra per la porta disposat a enfrontar-se amb el seu pare, aquest s’està afaitant i, de cop, s’acaba l’anunci sense saber qui és el guanyador i amb el nou lema de Gillete: “Fight for kisses”.

Mentre el nadó està entrenant veiem com els colors s’enfosqueixen i es fa de nit. Això ens ajuda a crear un ambient tens, ja que el color gris transmet malenconia, tristesa, penúria, avorriment, vellesa...I el negre transmet misteri, secret, tenebrositat, dolor, desesperació.  En canvi, quan està amb la mare els colors són més alegres i vius; veiem tons de rosa, groc o vermell.

També es juga amb la música de fons, ja que és una música ràpida i engrescadora que ens suggereix acció. En els moments de tensió, però, com quan el nadó està entrant i sospès a l’aire, s’utilitza el silenci.

Pel què fa als codis gràfics, s’utilitzen els subtítols per a narrar-nos la història, ja que si no sabem anglès ens serà difícil de seguir-la, i els codis escrits per donar importància als dos lemes que apareixen al llarg de l’anunci; “Your skin as soft as a baby’s” i “Fight for kisses”.

Per últim, aquest anunci és ric en originalitat i, tot jugant amb una situació que podria ser real (nois que només volen que la mare estigui per ells), es crea una narració còmica i divertida que, segurament, farà que els pares de família comprin aquest producte abans que un altre que no ha estat promocionat o que la seva promoció no els hagi causat cap mena de sensació positiva.