Anàlisi de l'aplicació "Etsy"

El nostre grup de treball (Cristina Díaz i Luz Jiménez) hem triat fer l’anàlisi sobre una xarxa social anomenada “etsy” (http://www.etsy.com/), la qual està ambientada en el món artístic. Aquesta eina és gratuïta, tot i que, en el cas de que es vulguin comprar els articles exposats, suposem que els propietaris es deuen quedar una petita comissió del que es paga a l’autor.

Aquesta aplicació és com una mena de bloc on s’exposen les imatges de diferents manualitats, ja siguin joies, roba, articles de decoració per a la llar, il·lustracions, accessoris, quadres, entre d’altres. Aquests articles es poden comprar i vendre i, normalment, al costat de la imatge hi ha un text on se’ns indica la seva utilitat, se’ns parla sobre el seu creador, el perquè ha triat posar a la venda aquella peça i se’ns dóna una breu explicació de com i amb què s’ha fet. Per tant, qualsevol persona hi pot participar i explicar quines són les seves tècniques artístiques o donar consells per a la realització de les seves obres.

Per aquest motiu, l’aplicació de l’”etsy” també és educativa, ja que, per exemple, les persones que estan estudiant Belles Arts poden trobar-hi nous materials o tècniques que els poden ajudar en el seu futur professional. A més a més, també creiem que les activitats manuals serveixen per aprendre a desenvolupar la creativitat i la imaginació dels infants (els mestres d'Educació Primària o Infantil poden trobar en aquest tipus de xarxes noves idees per realitzar a l'aula amb els alumnes) i nosaltres, com a futurs educadors, també hem de contribuir a que aquestes capacitats es desenvolupin correctament i de forma integral en els nostres alumnes.

Per exemple, en l’àmbit educatiu, aquesta activitat ens aniria molt bé si en comptes d’utilitzar-la com una mera eina de compravenda, l’utilitzéssim per exposar les manualitats que els alumnes fan a classe i els féssim explicar com han fet aquella activitat pas per pas. Així, alhora que fomentaríem el llenguatge i l’expressió, els nens es sentirien importants per ser els autors d’una “obra d’art”, la qual, posteriorment, es penjaria a la pàgina i podria ser visitada per pares, professors i tota la resta d’alumnes de l’escola.

D’aquesta manera, no només estaríem treballant dins l’àrea de plàstica i manualitats, sinó que també treballaríem llengua i expressió, a l’hora de fer als nois explicar tot el procediment que han seguit; les noves tecnologies de la informació i comunicació (informàtica), a l’hora de penjar el treball a la web i, per últim, la cooperació i el treball en equip, ja que tot aquest procés individual portaria molta feina i, normalment, les tasques es farien en grups.

Cada grup d’alumnes, crearia una entrada al bloc i la podria personalitzar al seu gust (tipus de lletra, colors, fons, imatges...). L’entrada constaria de la imatge de l’activitat que es vol mostrar, el text explicatiu sobre què és, perquè s’ha fet i els passos seguits en l’elaboració i, a és a més, la resta de visitants del bloc també tindrien un espai per deixar comentaris al respecte (sempre positius, ja que els negatius s’eliminarien immediatament).

La propietat dels continguts la tindrien els alumnes autors de l’obra i el professor, ja que en cas de que veiés un comentari maliciós seria el responsable d’eliminar-lo l’abans possible.

Creiem que potenciar qualsevol de les aplicacions de la Web 2.0 a l’aula pot ser molt positiu per crear un ambient de motivació i fer unes classes més amenes, on els alumnes puguin ser els protagonistes del seu propi procés educatiu. Aquest tipus de recurs ens permet realitzar una comunicació bidireccional constant, ja sigui entre alumnes o professors i alumnes, i estar en constant comunicació amb la gent que ens envolta. Per tant, l’”etsy” és un clar exemple d’aplicació 2.0 i l’hem triat ja que ens ha semblat original i fàcil de dur a la pràctica per part d’alumnes i professors. A més a més, des del nostre punt de vista, pensem que seria una activitat que motivaria als infants i, com tots sabem que en aquestes edats primerenques són bastant egocèntrics, els faria sentir-se importants i populars al veure que la seva feina és consultada per terceres persones. Per últim, si l’escola necessités recaptar fons per a qualsevol activitat, o bé, per material escolar, podria posar en venta aquests objectes i, així, amb l’ajut del treball dels alumnes, aconseguir els recursos necessaris sense haver de recórrer a la intervenció econòmica directa dels pares.